dimecres, 17 de maig de 2017

Premis ciutat de Tarragona (Pin i Soler i Tinet)

El premi de novel·la Pin i Soler, que enguany arriba a la seva 27a edició, ha estat per a l’escriptor valencià, de Xàtiva, Xavier Aliaga, per l’obra Les quatre vides de l’oncle Antoine. Segons el jurat és una obra molt íntima però amb un tractament universal sobre la Guerra Civil. La novel·la serà publicada per Angle Edicions, dins la seva col·lecció Narratives i apareixerà a principis del proper mes de setembre.

 Pel que fa al veredicte del 20è Premi de narrativa curta per Internet Tinet, d’entre els 205 treballs presentats, la guanyadora ha estat la mataronina Amanda Bassa pel conte titulat Obsessió. El jurat ha definit el text com un relat amb una veu narrativa madura, que guia el lector per indrets que no són el que semblen, amb un final sorprenent. A més a més de l'obra guanyadora, el jurat n’ha seleccionat altres catorze.


1. Ataràxia
2. Demà potser una girafa
3. Doppelgänger
4. El salt
5. Els daus esbiaixats
6. Fru
7. La barca
8. La casa abandonada
9. La casa
10. La memòria dels dits
11. Macarrons
12. Nàufrag
13. Per molts anys
14. Purgatori

Totes juntes es publicaran en un volum que publicarà Cossetània Edicions i que apareixerà la propera tardor.

dimarts, 16 de maig de 2017

El llano en llamas de Juan Rulfo (1953)

 —Tú que vas allá arriba, Ignacio, dime si no oyes alguna señal de algo o si ves alguna luz en alguna parte.
        —No se ve nada.
        —Ya debemos estar cerca.
        —Sí, pero no se oye nada.
        —Mira bien.
        —No se ve nada.
        —Pobre de ti, Ignacio.
        La sombra larga y negra de los hombres siguió moviéndose de arriba abajo, trepándose a las piedras, disminuyendo y creciendo según avanzaba por la orilla del arroyo. Era una sola sombra, tambaleante.
        La luna venía saliendo de la tierra, como una llamarada redonda.
        —Ya debemos estar llegando a ese pueblo, Ignacio. Tú que llevas las orejas de fuera, fíjate a ver si no oyes ladrar los perros. Acuérdate que nos dijeron que Tonaya estaba detrasito del monte. Y desde qué horas que hemos dejado el monte. Acuérdate, Ignacio.