A cada barri hi ha un tuguri amb el millor de cada casa. A la vila de
Sant Andreu, passada la Meridiana, aquest forat es diu Mars del Carib,
santuari per a petits delinqüents, paradís de felicitats artificials,
l'escola de la vida per a en Blai i els seus amics. Que el destí que la
vida reserva als habituals del Mars del Carib sigui la presó o el
cementiri els importa menys que defensar els colors del Sant Andreu i
viure al límit. Qualsevol intent de posar seny, de lliurar-se a l'amor o a la feina (a la fàbrica, al magatzem), topa amb la seva frontal desafecció per l'autoritat. El vici marca el camí, i tots els camins porten al bar. I passada la Meridiana, al cor de Sant Andreu, el bar es diu Mars del Carib.
Directa com un cop de puny, reactiva, insolent, veloç, còmica i descarada, Mars del Carib és una instantània entranyable i vital d'un submón que es resisteix a abaixar el cap, d'una generació que alça el puny no per fer cap revolució sinó per demanar una
altra ronda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada