diumenge, 30 de desembre de 2012

Els 5 millors llibres llegits al 2012


Llista dels cinc millors llibres llegits aquest any (obviant relectures) d'un total de 35.

dilluns, 24 de desembre de 2012

La nit de Nadal de Nikolai Gógol (1832)

Nikolai Gógol (1809-1852) va encetar la seva fulgurant carrera literària amb la publicació d’un recull de vuit relats (Les vetllades de Dikanka), del qual forma part “La nit de Nadal”. Gógol ens presenta tot un seguit de personatges humils, generalment pagesos, que tot i la seva vida aparentment normal han d’afrontar per alguna estranya circumstància un esdeveniment inesperat i extraordinari. En aquest cas, una trobada amb el dimoni. De manera brillant i amb un marcat sentit de l’humor rus, sempre afable, l’autor reivindica la capacitat humana de resoldre les situacions més complexes i inversemblants.

divendres, 21 de desembre de 2012

Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury de Quim Monzó (1980)

Personatges perversos i desafectes, els dels contes de Quim Monzó, dotat jove escriptor català. Monzó ha llegit Kafka i beu també de la rica tradició del surrealisme espanyol, tant pel seu sentit deliberadament paranoic de l'amenaça en coses aparentment habituals, com per saber mantenir la qualitat de la seva imaginació, intermitentment lírica i visionària.
THE NEW YORK TIMES, Nova York

Quim Monzó és reconegut com una de les veus més provocatives de l'actual literatura euroea. Els contes de Monzó són els millors que s'han produït a Europa en l'última dècada, un sentiment amb el qual els americans coneixedors de la narrativa estrangera hi estaran, sens dubte, d'acord.
WORLD LITERATURE TODAY, Oklahoma

diumenge, 16 de desembre de 2012

Llibre de La Marató de TV3 2012

En el Llibre de La Marató d’enguany s’apleguen un conjunt de textos i il·lustracions que tenen com a fil conductor la idea de solidaritat. Cada autor i creador ho ha expressat a la seva manera, a través d’una història, d’una reflexió personal o d’un recurs gràfic.
Tots hi han col·laborat generosament i han aportat el talent personal per fer possible aquesta obra conjunta. Cada text és un univers de sentit, un mirada, una perspectiva sobre la solidaritat. Junts teixeixen una visió que recupera l’expressió més genuïna de solidaritat. La solidaritat no és obra d’un dia, ni es resol en un gest. Tant de bo que aquest llibre sigui un estímul per pensar-la, però, sobretot, per practicar-la.
Amb textos de Sebastià Alzamora, Maria Barbal, Toni Batllori, Andreu Buenafuente, Blanca Busquets, Carles Capdevila, Josep M. Fonalleras, Forges, Salvador Macip, Albert Om, Àlex Rovira i Francesc Torralba

divendres, 14 de desembre de 2012

Tina Vallès, Francesc Garriga i Màrius Serra guanyadors de la 62a Nit de Santa Llúcia

El premi Mercè Rodoreda 2012, dotat amb 6.000 euros, ha estat per a 'Un llarg parèntesi', de Tina Vallès (Barcelona, 1976). “En els meus tres primers llibres m’havia basat en la realitat immediata, però aquí he trencat amb tot això –ha dit l'autora–: ara invento trames i personatges, sense deixar de banda la ironia”. Vallès es va donar a conèixer l'any 2006 amb 'L'aeroplà del Raval' (Labreu edicions), i des de llavors ha publicat 'Maic' (Baula, 2011) i 'Un altre got d'absenta' (Labreu, 2012). “Tots els contes són com un parèntesi en la vida dels personatges, que així ho han volgut o els ho han imposat des de fora.” Si tenen algun tret en comú els personatges del recull és que “tots pensen molt, encara que externament no passa res”. Francesc Ardolino, membre del jurat, destaca la “maduresa narrativa” d'aquesta autora, així com la “varietat de veus narradores i de tipologia dels mateixos contes”.

El Carles Riba, un dels premis de poesia més prestigiosos de les lletres catalanes dotat amb 3.000 euros, ha estat per a Francesc Garriga i el poemari 'Tornar és lluny'. “El títol del llibre no és meu: és un vers de Thomas Bernhard, que va escriure poca poesia, però que és molt bona –ha dit Garriga–. Escric sobre mi amb la intenció que els lectors pensin que parlo d’ells. Només així hi ha poesia o literatura. Marcial ja ho va dir: ‘No escriu aquell els versos del qual no llegeix ningú’. Escric per desfogar-me, per trobar resposta als problemes, per fer-los presents o per objectivar-los”.

L'escriptor barceloní Màrius Serra ha guanyat el premi Sant Jordi de novel·la amb la novel·la 'Plans de futur', una reinvenció de la vida del matemàtic català Ferran Sunyer, mort el 1967 després d'haver-se convertit en un científic de prestigi internacional malgrat haver hagut de lluitar contra una disminució física (una tetraplegia) i del seu caràcter d'autodidacte marginat per la universitat del franquisme. El Sant Jordi (dotat amb 60.000 euros) es publicarà, igual que la resta de guardons de la Nit de Santa Llúcia, les setmanes prèvies al 23 d'abril.

dimecres, 12 de desembre de 2012

Pedra de tartera de Maria Barbal (1985)

Amb Pedra de tartera Maria Barbal va debutar com a escriptora, l’any 1985. La novel·la ens explica en primera persona la vida d’una dona, Conxa, que, ja gran i lluny dels paratges que la van veure néixer i on ha passat la major part de la seva vida, refà la seva trajectòria vital en una mena de memòries que recullen, en tres parts, tres estadis vitals de la protagonista.
Ambientada al Pallars, i en el període històric que va des de començaments de segle fi ns als anys seixanta, la vida de Conxa es veu fortament marcada pels esdeveniments històrics (l’adveniment de la República, la Guerra Civil, els primers anys del franquisme) d’una banda i, en un altre pla, per les característiques pròpies del seu entorn (la pobresa de la família, el fet de sentir-se forastera a casa dels oncles, la dependència envers ells, després del marit i després dels fi lls). La protagonista viu una situació de desarrelament en diverses etapes: l’abandó del nucli familiar per anar a viure a casa els oncles, la pèrdua del marit mort en la Guerra Civil i l’allunyament de l’entorn geogràfic (del Pallars rural a la Barcelona urbana).

dimecres, 5 de desembre de 2012

Nocilla dream d'Agustín Fernández Mallo (2006)

Nocilla dream, que pot suportar sense recança l'etiqueta indie, és una de les apostes narratives més arriscades dels últims anys. Hi proliferen les referències al cinema independent nord-americà, a la història del collage, l'art conceptual, a l'arquitectura pragmàtica, a l'evolució dels PC i a la decadència de la novel·la. Agustín Fernández Mallo es fixa en els outsiders del segle XXI i sobretot en la misteriosa connexió entre algunes vides alternatives i globalitzades que transiten per escenaris de Sèrie B: rosses de bordell que somien que algun client les porti cap a l'Est, àcrates que habiten en estranyes micronacions, ancians xinesos addictes al surf, un argentí que viu en un aparthotel de Las Vegas i construeix un singular monument a Jorge Luis Borges ... Tots ells atrapats en la metàfora conductora dels deserts i en la bellesa del buit.